Una estona o la vida

¿Què seria de la nostra vida, del nostre viure quotidià i mediocre, si no ens podíem permetre el luxe de la vanitat? L’home és un animal fatu, l’únic- dins de l’escala zoològica- que té la possibilitat de ser-ho. Tot ho fem per vanitat. La mateixa ambició, si es proposa un fi intel·ligible, és aquest: no el poder, la riquesa, ni la fama, ni el respecte, en la mesura que justifiquen la nostra presumpció. Cadascú en la seua òrbita i segons les seues forces, intenta procurar-se això: una vanitat satisfeta. Hi ha qui s’ho procura pel camí de la humilitat i tot. Es tracta de ser important: a l’oficina, a l’acadèmia, entre el veïnat, sobre el paper dels diaris, en les xafarderies de la gent. És la gran manera que ha trobat l’home –l’individu, potser l’individu individualista- de passar l’estona agradablement. L’estona o -si voleu- la vida. Que tot és una mateixa cosa.

Diccionari per a ociosos, Joan Fuster (1964)